Els poemes i les postals que mostrarem, son cortesia de Memory Ferràndiz |
Poesia, música, literatura, pintura, dibuix, art, teatre... tot allò que ens fa viure i créixer, ho trobaràs en aquest grup.
Congrés Permanent de Poesia Catalana Josep Colet i Giralt
divendres, 16 de desembre del 2016
dimecres, 14 de desembre del 2016
dijous, 8 de desembre del 2016
dimecres, 16 de novembre del 2016
LECTURA DE POEMES DILLUNS 21 NOVEMBRE
POEMES AL NAS DE LA LLUNA
21-XI-2016 a les 18 hores
Cicle de poetes del segle XX
L’essència de la Paraula
MONTSERRAT ABELLÓ
(Tarragona, 1 de febrer de 1918 - Barcelona, 9 de setembre de 2014)
Compromesa amb els moviments feministes des de la dècada de 1970
Paraules de Montserrat Abelló:
“Sóc una dona que ha viscut molts anys i en èpoques crucials de la història; la proclamació de la República, l'aixecament militar, la Guerra Civil i l'exili, que vaig compartir amb el meu pare, enginyer naval, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile”
Calàbria66
espailiteraricalabria66.blogspot.com.es
dijous, 3 de novembre del 2016
LECTURA DE POEMES DILLUNS 7 NOVEMBRE 2016
POEMES AL NAS DE LA LLUNA
7-XI-2016
a les 18 hores
que mai no hauré acontentat del tot
el meu propòsit”
Joan Asbert – Premi Grandalla de
poesia XXXVII Nit Literària Andorrana, 2014
“Poesia en models” – Pagés Editors
Tarda íntima amb
JOAN ASBERT
“Estimat Joan: Podríem pensar que és massa tard escriure't una carta, ara, però, tota vegada que jo espero en una transcendència, no crec que sigui massa tard. Jo sé que, el teu somriure, el tinc, encara que no el vegi”
Calàbria66
espailiteraricalabria66.blogspot.com.es
dimarts, 25 d’octubre del 2016
PROGRAMA POST-FESTA CALÀBRIA66 2016
Bon dia Veïns!
Originals com som, us oferim, ara, el programa de l'acte que va tenir lloc el passat dia 22 a l'Auditori de Calàbria66 a les 20:30. La molta feina ens va impedir de publicar-ho abans, però, com que hem detectat una certa sorpresa davant de l'acte ofert, pensem que no està de més una explicació al que ja vareu contemplar.
A TRES BANDES: PIANO, POEMES I DANSA
Res no afegirem a l'habilitat al piano de Xavier Iglesias, que ja ens va acompanyar l'any passat, i constitueix una jove promesa del panorama pianístic actual.
De la mateixa manera, Susana Larriba, va tornar a delectar-nos amb els seus balls, en els que hi posa l'ànima, així com tota l'energia de la seva professionalitat. Enguany, acompanyada per un altre descobriment: Carmen Bas.
El programa, va ser el següent:
OBERTURA, CARMEN de Bizet - piano i dansa
HAVANERA de Carmen de Bizet (Poemes al Nas de la Lluna)
VERDE QUE TE QUIERO VERDE de García Lorca (Poemes al Nas de la Lluna)
ANDALUZA de Granados (en commemoració als 100 anys de la seva mort) piano i dansa
POR TIERRAS DE ESPAÑA, poema anònim - (Poemes al Nas de la Lluna)
ASTURIAS, d'Albeniz - piano i dansa
TANGO - piano
DIME QUE ME QUIERES, de Rafael de León (Poemes al Nas de la Lluna)
COPPÈLIA, de Léo Delibes - piano
LA BODA DE LUÍS ALONSO, sarsuela de Giménez i Burgos - Diàleg (P.N.LL. i El Triangle)
LA BODA DE LUÍS ALONSO " " " - piano i dansa
SUSANA LARRIBA (Foto Jordi Amela) |
divendres, 21 d’octubre del 2016
dimecres, 19 d’octubre del 2016
dissabte, 15 d’octubre del 2016
17-10-2016
a les 18 hores
POESIA PURA:
El límit entre
la veu /i/ el silenci
MARIÀMANENT
Senyals; en la blancor he hagut d'acompanyar, ai!, darrera el teu somriure, ets eixida del son -diuen- , he vist pels carrers el lligabosc, tinc malmès l'esperit entre roses, lloaré el fang; ara has eixit...com una verge antiga!
Calàbria66
espailiteraricalabria66.blogspot.com.es
dimarts, 4 d’octubre del 2016
PRESENTACIÓ LLIBRE DE MARIA TERESA SALADRIGAS
Bon dia, veïns-lectors, tenim aquesta bona notícia, difosa pel grup de teatre El Triangle, i que esperem ens aplegui una vegada més al voltant de les seves veus, i aquesta vegada, també, al voltant d'un llibre que agraireu haver conegut.
Enhorabona a Maria Teresa Saladrigas, i al Triangle!
Bon dia,
Us fem saber que el pròxim dijous dia 13 d'octubre a les 19:30, a l'espai veïnal de Calàbria 66, es farà la presentació del llibre CARIÀTIDE de l'escriptora i veïna del barri MARIA TERESA SALADRIGAS
Maria Teresa va ser durant molt de temps directora de l'antiga Escola d'Adults Pere Calders i actualment col·labora amb la revista SANT ANTONI 2000 i amb el grup de poesia POEMES AL NAS DE LA LLUNA.
El nostre grup llegirà algun dels fragments del llibre.
Us hi esperem
GRUP DE TEATRE EL TRIANGLE
Enhorabona a Maria Teresa Saladrigas, i al Triangle!
Bon dia,
Us fem saber que el pròxim dijous dia 13 d'octubre a les 19:30, a l'espai veïnal de Calàbria 66, es farà la presentació del llibre CARIÀTIDE de l'escriptora i veïna del barri MARIA TERESA SALADRIGAS
Maria Teresa va ser durant molt de temps directora de l'antiga Escola d'Adults Pere Calders i actualment col·labora amb la revista SANT ANTONI 2000 i amb el grup de poesia POEMES AL NAS DE LA LLUNA.
El nostre grup llegirà algun dels fragments del llibre.
Us hi esperem
GRUP DE TEATRE EL TRIANGLE
diumenge, 2 d’octubre del 2016
03-10-2016
a les 18 hores
Viatge poètic
pels segles XVI, XVII i XVIII
Viatjaran amb nosaltres:
Pere Serafí, Rector de Vallfogona, Joan Ramis, Garcilaso de la Vega, Fray Luís de León, Santa Teresa de Jesús, Miguel de Cervantes, Francisco de Quevedo, Luís de Góngora, Lope de Vega, Calderón de la Barca, Tomás de Iriarte, Félix Maria de Samaniego, Ludovico Ariosto, Pierre Ronsard...
Veïns i socis:
Si voleu viatjar a través del temps, agafeu
aquest vaixell poètic i... salpem!
Calàbria66
espailiteraricalabria66.blogspot.com.es
dijous, 29 de setembre del 2016
COL·LABORACIÓ: RAFAEL SOTERAS
En Rafel Soteras, no és del barri de Sant Antoni, sinó Sants, però, ja és sabut que, entre Sant Antoni i Sants, hi ha molt bona entesa, no faltaria més!, si tots estan santificats!
A més, en Rafel és un bon amic de POEMES AL NAS DE LA LLUNA, i, a més a més, sempre que li és possible, ve als les nostres recitals poètiques.
A més, en Rafel és un bon amic de POEMES AL NAS DE LA LLUNA, i, a més a més, sempre que li és possible, ve als les nostres recitals poètiques.
Per aquest motiu, i, com que, en l'acte que vam fer el proppassat dilluns, va tenir el detall d'entregar-nos uns poemes seus, em ve molt de gust publicar els esmentats poemes en aquest blog:
DE LA VELLESA...
Només un canvi d'una simple lletra
és allò que ens penetra
molt sentidament amb el pas del
temps
que deixa una petja inesborrable
que no deixa de ser bellíssima
bellíssima com tot alló derivat de la
natura
que no s'atura ni s'aturarà mai
una noia joveníssima pot ser molt
bella
però quan el pas del temps hi ha posat
la grapa
una intensa emoció ens atrapa
per sempre més, per sempre més
com una bella llàgrima
que ens surt tota plena d'emoció
les emocions de tot el món...
Rafael Soteras i Roca
EMOCIÓ... LES EMOCIONS...
Les emocions passen tot seguit
l'emoció com si parlèssim
d'un primer vol
i alhora ens encomanèssim
a alló que és petit i al mateix temps
esdevé el més gran entre els grans...
Les emocions d'una intel·lectualitat
que morí i nasqué un dia determinat
però que per nosaltres esdevé etern
com la mateixa eternitat que ens
emocionarà
per sempre més com el mateix mot:
lul·lià
i qui és petit assenyala qui és gran
al damunt d'un gra de sorra
que no s'acabarà mai, que no
s'acabarà mai...
mai dels mais si parlem de la paraula
lul·lià
i tot el que comporta i comportarà...
Ramon Llull per sempre més...
Rafael Soteras i Roca
dissabte, 24 de setembre del 2016
divendres, 16 de setembre del 2016
Col·laboració: ROSA DOMÈNECH
Aquí tenim els poemes d'una bona amiga de POEMES AL NAS DE LA LLUNA; Rosa Domènech, la qual, al llarg de tota la passada temporada va assistir a les nostres reunions, i, en l'etapa que acabem de començar, ha estat, igualment, puntual a la cita.
Quan venia, ens duia sempre algun poema seu; uns poemes tendres, preciosos, que, tots plegats, llegiem i comentavem.
Ara que existeix aquest Espai Literarari, i aquest Blog, no he pogut resistir-me a demanar-li uns poemes per publicar.
M'ha donat un munt per escollir, he agafat aquests tres, que mostren una varietat de la seva vida, tan plena de vida!, i dels seus interessos, sempre estretament relacionats amb la terra i els sentiments. Espero que aquests versos agradin als lectors, tant com ens han agradat a nosaltres.
Al mateix temps, també voldria encoratjar als qui escriuen poesia i viuen al barri, que ens facin arribar llurs versos.
Una bona manera és que ens els portin els dies que fem actes (dos dilluns al mes), els llegirem, els comentarem, i.., potser, els publicarem! com en aquest cas.
Gaudiu ara, amb les paraules de ROSA DOMÈNECH:
RUIDOMS DEL 1950
Poble vell, carrers de terra
i portes amb gatonera.
Un poble de pagesia,
molts camps verds,
amb harmonia.
amb harmonia.
Amb aigües, pels rierons
que semblaven poesia,
Plaça gran,
plaça petita,
plaça petita,
que servien per fer festes,
i el mercat de cada dia.
En els porxos
de la plaça. feien
de la plaça. feien
festa per Tots Sants,
En feien una gran rifa
pels petits i pels més grans.
Ara, això, ja no es fa,
ha vingut vida moderna,
però, tenim grans records
de poble vell, carrers de terra...
Rosa Domènech
24-02-2006
TRISTESA
En la penombra de la nit
sento una gran tristesa,
aixeco el cap del coixí
i veig el cel que espurneja
....
Estrelles de mil colors
venen als meus records
com si fòssin papallones
quan volten sempre les flors.
.....
La nit es llarga i penosa,
mentre penso frans records
i voldria que la vida
fes alegre sempre el cor.
......
No vull perdre l'esperança
d'assolir un temps millor
i de poder veure estrelles
en un cel blau i millor!
Rosa Domènech
Gener 2012
HOLA NOIES!
Hola, noies!
ja sóc aquí
pensava que no vindria,
però al final és que sí.
Jo recordo amb alegria
estones que bé hem passat
vorejant per la piscina
i fent el paxip paxap.
M'ha fet alegria el veure'ns
que dos anys he estat absent,
sols recordant nostra vila
pensant en tota la gent.
Fi de curs, de la piscina,
d'un esport molt assenyat,
que ens fa alegre, més, la vida,
i ens ajuda a bellugar.
Jo us transmeto una abraçada
de tot cor i molt punyent,
aixequem la copa plena,
que fa alegria la gent!
Rosa Domènech (La Tieta)
Agost 2012
Hola, noies!
ja sóc aquí
pensava que no vindria,
però al final és que sí.
Jo recordo amb alegria
estones que bé hem passat
vorejant per la piscina
i fent el paxip paxap.
M'ha fet alegria el veure'ns
que dos anys he estat absent,
sols recordant nostra vila
pensant en tota la gent.
Fi de curs, de la piscina,
d'un esport molt assenyat,
que ens fa alegre, més, la vida,
i ens ajuda a bellugar.
Jo us transmeto una abraçada
de tot cor i molt punyent,
aixequem la copa plena,
que fa alegria la gent!
Rosa Domènech (La Tieta)
Agost 2012
dilluns, 12 de setembre del 2016
Col·laboració: PRUDENCI VIDAL MARCOS
PRUDENCI VIDAL MARCOS, veí del Barri de Sant Antoni, ha estat professor de filosofia, i llengua i literatura, al llarg de 43 anys.
Prudenci, diu: De tant en tant escric poemes sobre allò que m'agrada, m'impressiona, m'esfereeix, o em fereix.
Prudenci ens adjunta aquests poemes de la seva autoria, que realment, donen fe d'una gran sensibilitat davant del patiment aliè. Amb molt de gust els publiquem.
Ens agradaria que aquest exemple fos seguit per aquell veïns i veïnes que escriuen poemes i potser els desen en un calaix. Oferim l'Espai Literari per a que els compartiu amb el barri.
Quan tingueu dubtes de la correcció, ja sigui ortogràfica, lingüística o poètica, dels vostres escrits, us suggerim que vingueu a les nostres lectures quinzenals i podrem llegir-los i comentar-los.
REFUGIATS
Tantes carns jeuen obertes, esquinçades
per mans rabents, que darrere teu
a la recerca es retardaren:
Ara ho vull saber ...
I ho recullo en un llibre antic,
marcada alguna ombra incomprensible.
Allà vas estar ja un dia,
a on t'has escapat?
Si algú et subjecta, jeu destrossat;
El seu cor llangueix obert
i tu ja no estaves dins.
Si alguna vegada t'ha parlat algú
amb veu però sense alè: on vas tu?
També em va passar a mi,
però ja no pregunto.
Ja no et serveixo i res al voltant val
esperant, mantinc, de la meva cara
la mirada obedient a vent del dia
sense queixar-me a les nits ...
Quan sé que els veig , que els sento
que em miren de front, esglaiats ..!
Tanca els ulls: perquè tot això
ho hauríem de guardar en el més obscur
de la nostra glòria, en els desitjos
i projectes incomplits!
Prudenci Vidal Marcos
ANHEL
Poseu un vestit nou cada dia a la il·lusió.
Res no saciarà la set d’aventura i misteri.
La lluna embruixi les vostres nits
i un suau i tendre ventet us porti el petó
d’un blavós cel riberenc, soledat íntima.
Confirmeu que quelcom de diví hi ha en nosaltres,
que la geometria de l’ànima porta aquí el llorer
de la victòria i l’harmonia de la música dels ocells.
Té la terra febre d’aquest sol ardent, ros,
que enardeix la sang i filtren els préssecs.
L’última llum crema dins de l’aigua
que tremola al ombrívol riu silenciós.
Tremola també la carn jove que veu la brillantor
d’uns molts propers ulls dins del seus ulls.
Marxaren els qui forjaren il·lusions perdudes
però tornem beguts per la passió i el somni.
Només puc dir que he posat els peus
en aquest espai que el cor em roba
per seguir essent humà, per gaudir
de la serenitat i dolçor de la nostra terra.
Prudenci Vidal Marcos
LA NOCHE MÁS OSCURA DE LOS REFUGIADOS
He salido en la noche
y he entrevisto las grandes piedras negras
bordeando los caminos de la isla, Lesbos,
las raíces de algarrobas centenarios
levantando las losas de las atávicas tumbas
y los perros vagando bajo la gruesa lluvia
y bajo los relámpagos.
He visto la verdosa, inhumana humedad,
creando vida, corrompiendo vida
en lo profundo del barranco tenebroso.
He visto los troncos desesperados de los enebros
Arrastrándose sobre las dunas de las playas
hacia una luna enorme, enferma y vegetal
como ojo tumefacto
desprendido del cuerpo infecto de la tierra.
Y la mar, sacudiendo, encharcando, incendiando
la infinita costa de los sueños extraviados.
He visto al pastor recogiendo el espanto
de los hombres hundidos en el barro,
entrampados entre los matorrales del torrente,
y al hombre como un látigo blasfemo
espantando los ojos misericordiosos
apaleando el aroma de la sangra.
Oh Dios, qué mundo!
Qué carne torturada por la noche sin astros!
Qué inmensa desazón de las almas!
Que negro desierto de soledad!
Qué sucesión de maldita indiferencia!
Prudenci Vidal Marcos
LA NIT MÉS FOSCA DELS REFUGIATS
He sortit a la nit
i he entrevist les grans pedres negres
vorejant els camins de l'illa, Lesbos,
les arrels de garrofes centenaris
aixecant les lloses de les atàviques tombes
i els gossos vagant sota la gruixuda pluja
i sota els llamps.
He vist la verdosa, inhumana humitat,
creant vida, corrompent vida
en el profund del barranc tenebrós.
He vist els troncs desesperats dels ginebres
arrossegant-se sobre les dunes de les platges
cap a una lluna enorme, malalta i vegetal
com ull tumefacte
desprès del cos infecte de la terra.
I la mar, sacsejant, entollant, incendiant
la infinita costa dels somnis extraviats.
He vist el pastor recollint l'espant
dels homes enfonsats en el fang,
entrampats entre els matolls del torrent,
i l'home com un fuet blasfem
espantant els ulls misericordiosos
apallissant l'aroma de la sang.
Oh Déu, quin món!
Quina carn torturada a la nit sense astres!
Quin immens neguit de les ànimes!
Quin negre desert de soledat!
Quina successió de maleïda indiferència!
Prudenci Vidal Marcos
dissabte, 10 de setembre del 2016
LECTURA DE POESIA MEDIEVAL a CALABRIA66
dijous, 25 d’agost del 2016
"A PUNT D'ESTRENA" guanya el VI premi L'Illa dels Llibres 2016
Ens fa il·lusió poder informar que M. Carme Roca ha estat la guanyadora del llibre de l'any, escollit per votació popular.
La nostra més cordial i afectuosa enhorabona a l'autora, i ara, caldrà que ens posem "A PUNT D'ESTRENA"; estrenem lectura, i temporada, i... espai literari!, quantes estrenes per aquest setembre que s'apropa!
De Can Jorba a Pertegaz.
El somni d'una maniquí.
dimarts, 9 d’agost del 2016
MARIA CARME ROCA opta al premi "L'ILLA DELS LLIBRES"
La nostre escriptora-veïna, MARIA CARME ROCA, excel·lent novel·lista i escriptora, a la que, ja fa temps, vam veure nàixer literàriament, opta, aquest estiu, al premi "L'ILLA DELS LLIBRES 2016"
En primer lloc la felicitem per gaudir de la qualitat que li permet formar part dels escriptors escollits.
I, en segon lloc, animen als nostres veïns i lectors de l'Espai Literari, a fer veïnatge, i donar el vot a la nostra amiga, que ben merescut s'ho té.
Uns quants secrets perquè voteu bé:
El llibre es titula: "A PUNT D'ESTRENA", i es pot votar per ordinador i per mòbil.
L'enllaç per votar, aquí el teniu:
Felicitem a tots els seleccionats, però, molt especialment -i és natural- a la nostra veïna Maria Carme Roca.
Això és una competició, de manera que, està més que justificat que en aquestes olimpiades literàries prenguem partit.
Teniu temps per anar votant fins el 24 d'agost, espavileu!!!
dissabte, 6 d’agost del 2016
diumenge, 24 de juliol del 2016
El nostre projecte ets tu
Bon dia veïnes i veïns del barri de Sant Antoni, futurs amics de l'Espai Literari de Calabria66, i futurs lectors de la Biblioteca Alfred Sargatal.
Perquè el nostre projecte ets tu -vosaltres- i per començar a conèixer les vostres preferències, hem creat una enquesta: Quin tipus de lectura t'interessa més? que, agrairem molt, ens contesteu.
És una enquesta anònima, només cal que cliqueu en la casella corresponent al tema, o temes que més us interessin.
Si el tema que us interessa no està contemplat en el llistat, si us plau, aneu al final d'aquest article i feu el comentari explicant que és el que falta, perquè, de ben segur que manquen molts temes per afegir, però, això només és un començament.
Aquesta primera votació la tancarem el 31 d'agost de 2016, i, segons aquest primer resultat, veurem si la repetim, afegint més temes.
divendres, 22 de juliol del 2016
"BLOC" o "BLOG"
Moltes vegades tenim dubtes, hem de dir Blog, o hem de dir Bloc?
Blog sona a estranger. Bloc, és una paraula més nostra.
Ja sabem que la diferència de vocable, té la funció de diferenciar també, l'article; si diem blog, ja entenem que es tracta d'un bloc virtual. Si diem, bloc, entenem que estem parlant d'un bloc de paper, ja sigui de dibuix o de notes.
Tot i així, com pel context ja comprenem d'antuvi de quina mena de bloc o blog, estem parlant, cap la possibilitat de dir sempre bloc, sense que això comporti cap problema de comprensió.
Tots aquests dubtes es van acabar, quan, el TERMCAT,(terminologia catalana), és va pronunciar, determinant que s'havia de dir "blog", si voleu més informació, aquí:
dijous, 21 de juliol del 2016
POEMES AL NAS DE LA LLUNA cerca sinèrgies
Bona tarda, companys de l'Espai Literari, a Poemes al Nas de la Lluna, estem preparant la nova temporada literària a Calabria66, amb una miqueta més de força que la temporada anterior, en la qual ens vam moure amb molta timidesa.
Tot i així, vam agafar forces i empenta per la propera tardor. També volem provocar sinergies, aquesta paraula que conec des de fa un any aproximadament, tot i que és una paraula grega, és a dir, antiquíssima, però, també és veritat que abans no s'utilitzava de manera habitual, i ara, s'ha posat de moda.
dimecres, 20 de juliol del 2016
BIBLIOTECA ALFRED SARGATAL
El nucli, a l'entorn del qual es desenvoluparan les activitats de l'Espai Literari, serà -és ja, en esperit- la BIBLIOTECA ALFRED SARGATAL.
El company Antoni, que ha estat col·laborant aquests dies en el trasllat, neteja i selecció de llibres, em preguntava l'altra dia, el perquè de: Biblioteca Alfred Sargatal, li vaig explicar, i, en acabar d'informar-li, va exclamar: Quina història més romàntica!
Te raó, l'amic Antoni, tota aquesta història, tota, és romàntica, començant pel fet d'inaugurar una nova Biblioteca, en uns moments en que no tothom aposta pel llibre de paper, en aquest aspecte, nosaltres som uns romàntics, els veïns, que l'estan esperant en candeletes, son uns romàntics, concedim també una quota de romanticisme a l'Ajuntament, si, com esperem, ens aporten tot el necessari perquè la Biblioteca pugui arribar a funcionar a ple rendiment.
Però també hi ha romanticisme en el fet de que aquests llibres, com l'Au Fenix, han renascut del foc.
Un incendi inesperat; causes desconegudes, i demolidor, es va ensenyorir del pis on hi havia, perfectament disposats i cuidats, 9.000 llibres, que ja havien estat concedits per la seva propietària, a Calabria66, no hi havia presses, en aquell moment, i el traspàs dels llibres s'havia començat a fer de forma gradual, sense pressió ni neguit.
Ara, uns 8 mesos després d'aquell incendi, reposats ja els llibres de la immensa calor que devien patir, una quadrilla de voluntaris, de l'Espai Literari, ha entrat en el pis, decidits a recuperar tots els llibres recuperables.
I aquí els tenim, ennegrits per fora, però intactes totes les seves lletres, per a seguir transmeten els seus secrets als nous lectors que aquests llibres tindran.
Encara no sabem quants llibres restaran de la crema, de moment, estem netejant i recuperant, i cada llibre salvat, és una victòria.
Si tot això ja és romàntic, encara ni ha més motius de romanticisme; la personalitat de qui va ser l'amo d'aquesta Biblioteca: Alfred Sargatal.
Alfred Sargatal. (Foto: Judit Contreras) |
Ja hem dit que els llibres els va donar la propietària, ella és la vídua d'e l'Alfred, ella és una col·lega d'activitats a l'Associacio de Veïns, M. Luisa Rodriguez, segurament més d'una vegada heu llegit els seus reportatges en l'Informatiu Sant Antoni, quan el seu temps, de professora d'Universitat, li ho permetia.
La història romàntica (continuem fent marxa enrrere), era aquí una història d'amor; amor d'aquest matrimoni; Alfred i Luisa, que la mort, van trencar, quan encara era d'hora, quan encara havien de fer un llarg camí junts, per compartir lectures i pensaments, el catedràtic d'institut Alfred Sargatal, i la professora de la U.B., Luisa Rodríguez.
La mort de l'Alfred ha estat poèticament relatada per Bernat Dedéu, en un article que us oferim:
Però, el romanticisme d'aquesta història, no acaba aquí, acaba amb el descobriment de que. el catedràtic de l'Institut Ernest Lluc, Alfred Sargatal, a més de celebrat professor de literatura, traductor, editor, articulista, col·laborador de nombroses revistes literàries, era, també, poeta. Un poeta que, per accentuar aquest romanticisme, no volia publicar.
Ara, amb el permís de la seva vídua i bona amiga nostra, Luisa Rodríguez, traurem a la llum aquests poemes, íntims, personals, que, en vida no va voler divulgar, però que, avui, ja no podem desvincular de la seva biografia, i perquè sempre hi haurà alguna inflexió de veu, algun pensament, alguna emoció, en la que ens hi retrobarem, i, amb aquest eco, es perllonga la seva existència.
Publicacions d'Alfred Sargatal:
Introducción al cuento literario
_________________________________
Publicacions d'Alfred Sargatal:
Introducción al cuento literario
Subscriure's a:
Missatges (Atom)