La meva àvia, Rosa Domènech, és poetessa.

Té quasi 90 anys i l'esperit d'algú de 20, ens supera en energia a la majoria de persones que l'envoltem.

És tot un plaer compartir alguna de les seves poesies.

LA FONT DE PRADES

Clavada a la plaça vella

on la pluja

hi fa curulla

damunt la pedra vermella

Quatre canells de bronze

que tiren l'aigua a la pica,

una pica que és rodona

i de prop l'aigua hi esquitxa.

La plaça sempre és bonica

i s'hi agrupa molta gent

als bancs de la rodalia

per veure passar la gent.

Quan la Font

raja xampany,

que això passa

un dia l'any,

la gent corre

amb molt d'afany

per brindar pel proper any.

Rosa Domènech

Prades, 17 de setembre 2005