MARIA MERCÈ MARÇAL... TOTAL

En l'acte del dia 13 de febrer, Rosa Maria Terrafeta, ens va recitar un poema seu, el qual ens plau publicar tot seguit:

Tamarit, costa d'or,
laberint de dreceres
entre pins, clivellats
per mestrals implacables

Pedra i llum, cala breu,
castell acaronat
pel llavi ardent de l'aigua.

A recer del rocam,
punt de guaita, una cala
menuda, amb un pedrís,
sense porta, oblidada.
ser antic carrabiner
de l'estança enlairada,
una,tanca, ben nostra,
i habitar-la, extasiada.

I d'immensa catifa
de la roca salada,
el margalló escampat
jugant amb la pinassa.

Tamarit, foll de sol,
amant insadollable
eternament badat
vers una altra horabaixa.

                       Rosa Maria Terrafeta Badia