 |
| Iram BAtool |
No obstant aquest escassissim èxit d'afluència masculina, no perdo l'esperança de que, l'any proper, els homes en siguin més.
O és que els homes es pensen que aquest acte és solament per a nosaltres?
Què les dones, no anem a les concentracions contra les guerres?, què les dones no ens revoltem contra tota mena d'injustícies socials, tant si ens afecten directament con si no?
Per què?, digueu-me, per què?, la lluita a favor de la igualtat en drets, d'homes i dones, només la hem de fer les dones?, sempre hem de ser nosaltres les escarrassades?, és que ells pensen que només és la nostra lluita, i s'inhibeixen i s'encongeixen d'espatlles?
Aquesta és la sensació, perquè, malauradament, aquesta és la realitat.
Però bé, amb el suport dels homes, o, sense el suport dels homes, les dones vam fer la nostra celebració, i totes, vam parlar clar i català, i algunes voltes, castellà, per que no?, i també urdú, per què no?, perquè en totes les llengües som la mateixa dona, com aquesta que teniu a la fotografia; Iram Batool, que va proclamar sentir-se "totes les dones", i ho va proclamar en urdú, la seva llengua pakistaní, i, l'Eva Maciocco, i jo, traduint-la, ho vam proclamar també en català. I ho van proclamar totes les dones que allí hi eren, i també ho van proclamar els pocs homes que hi eren, perquè el poema de la Iram, va ser compartit.
 |
| Sóc totes les dones! |
En l'apertura de l'acte, vam escoltar els diferents parlaments per part de, la Consellera de Districte de l'Eixample, Eulàlia Corbella, i la Tècnica de Dones de l'Eixample, Núria Hernández, així com d'altres representants de diferents entitats ubicades en aquesta àrea de Barcelona.
 |
  |
 |
| DONA EN POEMES Presenta l'acte, Eva Maciocco, mediadora intercultural del Projecte Xeix |
La nena
Personalitat
de Maica Duaigües
M'agrada ser una nena
i portar trenes,
també m'agrada jugar al futbol!,
m'agrada portar vestits,
i dur pantalons!,
i jugo amb nines,
i jugo amb camions!
M'agrada vestir de rosa...
i de blau! i de vermell, i de groc.
Qualsevol cosa que facin els nens
jo també la puc fer!
Avui soc una nena,
demà seré una dona,
però, sobre tot,
sóc una persona,
sóc, JO!
LA DONA JOVE
AMOR
de Maica Duaigües
L'amor que em dones
no és amor, noi,
és el teu egoisme
que m'ofega,
i el teu desig
no és el meu desig,
que no l'entens
ni el vols entendre.
La protecció dels homes
no la vull,
que no sóc inferior,
jo vull respecte i llibertat,
sortir i entrar
amb la meva clau
sense cap por,
sense perill
caminar sola pels carrers,
els camps i les ciutats,
Fixe-ho-vos bé, homes i dones,
com hem de canviar les lleis!
encara no hem entès que som iguals?
Vull estimar un noi que sigui just
i no em pretengui dominar;
així és com ha de ser el meu príncep blau!.
LA DONA QUAN ES MARE
MUJER
de José Pedroni
Mujer: en un silencio que me sabrá a ternura,
durante nueve lunas crecerá tu cintura;
y en el mes de la siega tendrás color de espiga,
vestirás simplemente y andarás con fatiga.
El hueco de tu almohada tendrá un olor a nido,
y a vino derramado nuestro mantel tendido.
El cielo de tus ojos será un cielo nublado.
Tu cuerpo todo entero, como un vaso rajado
que pierde un agua limpia.
Tu mirada un rocío. Tu sonrisa
la sombra de un pájaro en el río.
Y un día, un dulce día, con manso sufrimiento,
te romperás cargada como una rama al viento.
Y será el regocijo de besarte las manos,
y de hallar en el hijo tu misma frente amplia,
tu boca, tu mirada, y un poco de mis ojos,
un poco, casi nada. . .
LA DONA QUAN LLUITA |
VUIT DE MARÇ de Maria-Mercè Marçal Amb totes dues mans alçades a la lluna obrim una finestra en aquest cel tancat. Hereves de les dones que cremaren ahir farem una foguera amb l’estrall i la por. Hi acudiran les bruixes de totes les edats. Deixaran les escombres per pastura del foc, cossis i draps de cuina els pots i les cassoles el blauet i el sabó. el fregall i els bolquers. I la cendra que resti no la canviarem ni per l’or ni pel ferro per ceptres ni punyals. Sorgida de la flama sols tindrem ja la vida per arma i per escut a totes dues mans. El fum dibuixarà l’inici de la història com una heura de joia entorn del nostre cos i plourà i farà sol i dansarem per l’aire de les noves cançons que la terra rebrà. Vindicarem la nit i la paraula DONA. Llavors creixerà l’arbre de l’alliberament. LA DONA QUAN S'HA FET GRAN Cançó de la dona esbojarrada de Júlia Costa (poeta molt propera a nosaltres, és del Poble Sec) Aniré al supermercat, a comprar-me una novel·la, un passador pel cabell i un ram de roses vermelles. Triaré un vestit verd clar unes blanques espardenyes i una espurna de claror per posar-me a les parpelles. Al vespre aniré a ballar a cinquanta discoteques plenes de fum i de gent i de noies jovenetes. Em miraran malament, diran que sóc massa vella, però jo ballaré al compàs i al ritme de les sirenes. Les veïnes em veuran arribar, sense fer fressa, abraçada a un ballador que cercava la mareta. -S’ha guillat !–dirà, la gent del meu barri, amb força pena. Jo, tancaré els porticons dels ulls de les tafaneres. Em miraré al gran mirall de damunt la calaixera i amagaré el sagrat cor sota un mocador de seda. -Des de la paret del fons em fa l’ullet la tieta- i un raig de sol cercarà el camí d’una aquarel·la, amb un paisatge perdut a l’altre extrem de la Terra, que em va pintar un primer amor quan jo encara duia trenes. L'endemà, quan el sol sigui ben alt i ja estigui ben desperta, després d’un bon esmorzar, per acomiadar la festa, amb el cor adelerat i fent olor de violetes, diré adéu al ballador abocada a la finestra. I, finalment, acabem amb la veu d'una dona, poeta, pakistaní, que parla en nom de totes les dones del món, i proclama la seva alegria per la vida i per la seva condició de DONA, femenina i forta, culta i artísta, i la seva tristesa per tot allò que du a la dona a l'engany, a la superficialitat, en definitiva, a la pèrdua de la seva essència. UNA DONA PROCLAMA Text original en urdú  Iram, l'anava llegint en urdú, jo, el repetia, pes estrofes, en català, i Eva Maciocco repetia i animava a repetir al públic un vers de cada estrofa, seguint, de forma aproximada, el costum de la manera de llegir versos en públic, al Pakistà, que comporta una significativa col·laboració dels oients. En aquest enllaç podeu veure més informació sobre Iram Batool: http://espailiteraricalabria66.blogspot.com.es/2018/03/celebracio-leixample-del-dia.html El poema, traduit: UNA DONA PROCLAMA Poema original en urdú, de Iram Batool, poeta pakistaní. Traducció versionada al català per Eva Maciocco i Maica Duaigües, en col·laboració amb l'autora. Quan l'amor em palpita al cor i a la mirada, un paradís em crida i m'ofereix caliu. Quan poso els colors de la sinceritat damunt d'un llenç tot blanc, dolces veus de primavera ressonen dins de mi. Quan tots els meus sabers i habilitats esmerço en la creació, una puresa senzilla i elegant es reflecteix. Quan asseguda vora el foc m'emmirallo en la flama, i veig cremar-se costums que foren bones, se m'encenen els ulls d'indignació. Quan veig dones enlluernades per un miratge de civilització, que fa superficials les seves vides... El meu cor, esclata de tristor. Iram, quan tinc el càlam a la mà, sóc totes les dones, que en mi proclamen: els colors, els perfums, els sabers, la vida... Sóc totes les dones! ....................................... Notes: Íram:és el nom de l'autora, i el seu significat, és: Paradís. Càlam: Canya tallada en punxa, utilitzada en la antiguitat per escriure amb tinta, en l'actualitat, al Pakistà, se li segueix dient “càlam” a tot utensili d'escriptura (ploma, llapis, boli...) MARÇ 2018           ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------- No vull acabar aquesta ressenya, sense parlar del grup que va actuar després de nosaltres, i que, amb molt de gust, em vaig quedar a veure, i estic encantada d'haver-ho fet: DESCABELLADAS, un grup de teatre que no us podeu perdre, us poso el que diu el seu programa de l'espectacle "A cor obert" "Un grup de dones unides per la malaltia deicideixen donar un tomb a la seva vida. El somni es pot fer realitat: cantar i ballar com a expressió de la seva pulsió de vida malgrat tot, un musical descabellat que trenqui esquemes i jugui amb les limitacions" Noies, descabellades, us ho dic amb el cor obert: MAGNÍFIC! Les fotos que faig fer a Descabellades:      |
