 |
| Anna i Sílvia |
 |
| Carles Duarte, autor del pròleg |
Un petit llibre escrit per dues grans escriptores i a l'hora poetes. Com en un joc, Sílvia i Anna, Anna i Sílvia, han teixit una conversa que va començar en prosa i va acabar en vers. Estrany?
Sí, ben estrany, tan estrany com el títol, que he hagut de preguntar què significava, cóm segurament us ho estareu preguntant vosaltres; doncs us estalvio la feina de mirar el diccionari; pel que he entès, "brusquina", són gotetes molt petites de pluja.
I és que Anna i Sílvia, Silvia i Anna, han decidit ampliar els nostres coneixements lingüístics, i ho han aconseguit; hem incorporat al nostre vocabulari una nova paraula!
A part d'aixó, les dues amigues, ens han fet partícips de la seva conversa, una conversa basada en la observació, una observació relatada, però...
Al relat li faltava alguna cosa, potser la imatge?, i la vareta màgica de l'amistat ha fet que una tercera amiga s'unís a l'experiment, resultant de tot això un poemari, petit de dimensions, però tant potent de contingut com ja ho promet el vermell de la seva coberta.
Ja ho sabeu, aquestes tardes de brusquina: sofà, manteta, i el delicat llibre de les amigues Anna, Sílvia, i, no la oblidem, Pilar Campmany que ha interpretat els somnis poètics de les dues amigues, fent-los encara més evidents i deliciosos.
Bona brusquina i bona lectura!
Maica Duaigües
 |
| Sílvia, a la llibreria ONA |
 |
| Maria Bonafont, presentant el llibre |
 |
| Glòria Calafell, es va endinsar en la lectura dels poemes |
