En la trobada d'ahir, el recital que vam oferir Maria Teresa Saladrigas i jo mateixa, a Calàbria66, va ser del llibre FINS AQUÍ, de Joan Nin Romeu.
Com que els poemes van agradar molt, en poso un parell:
EN CASTIC D'HAVER NASCUT
Tenim un mal incurable
que ens ha de dur a la mort,
i aquest mal, és conseqüència
d'haver nascut. Quin consol!
Protestar, prou que podríem,
si volguéssim protestar
però d'aquesta condemna
no ens en podrem deslliurar.
No hi valen apel·lacions
ni recursos de cap mena,
al pecat d'haver nascut
correspon aquesta pena.
No podem fer altra cosa
que aprofitar cada dia
de nostra pròpia existència
fins l'últim alè de vida.
I assaborir d'un en un
cada moment, cada instant,
sense guardar-ne ni un
per dies més endavant.
JOAN NIN ROMEU
CAMPANES AL CAMPANAR
Des de vora de la mar
han pujat dues campanes,
i totes dues amb ganes
de tornar a repicar.
Han aixecat el seu vol
fins arribar al Castell
que corona Calafell.
No el volen veure tan sol!
Deleroses d'escampar
el seu alenar tan viu,
dalt del Castell faran niu,
cara a la serra i al mar.
Des del seu primer ressò
pels aires de Calafell,
sentirem sobre la pell
com un calfred d'emoció.
Ara des del vell Castell
sobre la roca aferrat,
n'escamparan tot l'esclat
per damunt de Calafell.
JOAN NIN ROMEU - 2-2-1997
-------------------------------------------------------------------------------------
Per la segona part de la vetllada d'avui, hi havia una consigna:
Portar-nos la recepta de la crema de Sant Josep, en vers!
Com que la consigna la vam donar a l'últim moment, molts dels qui van venir no ho sabien, o no van tenir temps de fer el poema.
Qui sí ens el va portar fet (el poema, no el plat de crema) i ens el va recitar, va ser Rosa Maria Esteller. Aquí el tenim:
LA RECEPTA INACABADA
Per Sant Josep mengem
crema!
I per què per Sant
Josep?
«Perquè es Festa
senyalada»,
ho diu la Pepa i el Pep.
I es celebra, de fa
temps,
el Dia de tots els pares,
commemoració ben justa
que al maig també fan
las mares.
Però, què té aquesta
crema
que a tots ens agrada
tant?
Té ingredients que fan
delícia
del petit fins al més
gran.
Es fa amb llet, sucre,
canyella,
s’afegeix els ous
millors,
i així té un gust
boníssim,
i un flaire fi com les
flors.
I quines mesures posen
per què surti així de
bona?
Ai, doncs jo ja no ho
recordo...
pregunta a una altra
persona!
O millor, busca a
Internet
les bones pastisseries:
t’estalvies molta
feina,
i a viure, que són dos
dies!
No cal embrutar cassola,
ni plat, cullera, ni
res...,
tal com ve ho poses a
taula,
i a gaudir-ne d’allò
més!!
Rosa
M. Esteller Elias
